Bon dia Joan. Pero en este caso el edificio me parece un poco ostentoso, como demasiado vestido y la reforma exagerada. Lo mas bonito es el paisaje que le acompaña.
Besarkada bat.
..luego continúo,Joan..si bien ya te felicito.
..No me gusta devorar"" las fotos...y menos,las que me gustan..Hoy mismo vuelvo.
una molt forta abraçada +++++++++
Hola Joan:
Gràcies pel teu comentari a l’última fotografia que he pujat a la web. Sempre que hi ha un accident d’aquestes característiques la tendència general dels mitjans és dir que les víctimes no estaven preparades i a vegades és ben al contrari. Conec algun cas escandalós en aquest sentit. Aquestes germanes coneixien be el terreny i tenien arrels i experiència muntanyenca, encara que de vegades no n’hi ha prou davant condicions extremes com és el cas. A la muntanya no existeix el risc zero i d’això tots plegats en som conscients. En tot cas, em molesta profundament que la tendència general sigui “acusar” al mort de falta d’experiència. Si es vol conscienciar a la població del perills que pot tenir la muntanya, el mètode ha de ser un altre. I primer de tot, s’ha de respectar les víctimes.
Pel que veig, tens una participació molt activa a la web. Jo estic enfeinat amb altres temes i les meves aportacions seran molt minses. Màxim una foto a la setmana y comentaris a les fotos del dia dels amics. Més, francament, no puc, ja que hauria de renunciar a coses de les que no vull prescindir. Espero que ho entenguis. Una abraçada Joan.
Rosa M. 16/11/2009 20:43
Muchísimas gracias!!!!!!Un fuerte abrazo
Gianmaria Giordanengo 16/11/2009 12:09
Molte grazieTeresa Ribeiro Machado 16/11/2009 12:01
Junto à janela, sonhadoramente,
o cavalo chamado Cisne
Sorriu e agradeceu :-))
Bjos
Teresa
Daniel Rodriguez Fuentes 16/11/2009 11:24
Bon dia Joan. Pero en este caso el edificio me parece un poco ostentoso, como demasiado vestido y la reforma exagerada. Lo mas bonito es el paisaje que le acompaña.
Besarkada bat.
maria teresa mosna 16/11/2009 10:02
Grazie per la tua gentilezza e presenza, CIAO, Mtleonorakarr 15/11/2009 22:40
..buena semana,Joan ¡¡¡http://www.youtube.com/watch?v=TDBZQOREWv4
leonorakarr 15/11/2009 21:03
moltes gràcies,Joan++++++
equilibrada,no sssssssssssé ¡¡pero,a prueba de taponazos,sí..
mil gracias por todo
una forta abraçada
lolita cecilia 15/11/2009 18:34
Muchas gracias por tu voto JoanUna abraçada
Lola
leonorakarr 15/11/2009 15:40
..luego continúo,Joan..si bien ya te felicito.
..No me gusta devorar"" las fotos...y menos,las que me gustan..Hoy mismo vuelvo.
una molt forta abraçada +++++++++
Jeanlloy 15/11/2009 15:00
Tu as raison Joan, les yeux des Indiennes, c'est quelque chose.Amitiés,
Jean-Louis
Nacho Zurutuza 15/11/2009 9:52
Gracias Joan por tu comentario y bienvenida. La verdad es que el nivel de calidad que teneis es abrumador. Espero que se me pegue algo. Saludos.Eva Milder 14/11/2009 23:22
Saludo Joan!Jeanlloy 13/11/2009 23:44
Thanks a lot for your comment and valuation.Amitiés et bon Week End
Jean-Louis
lolita cecilia 13/11/2009 20:55
Muchas gracias por tu voto JoanUna forta abraçada
Lola
Marcel Puig Puig 13/11/2009 19:18
Hola Joan:Gràcies pel teu comentari a l’última fotografia que he pujat a la web. Sempre que hi ha un accident d’aquestes característiques la tendència general dels mitjans és dir que les víctimes no estaven preparades i a vegades és ben al contrari. Conec algun cas escandalós en aquest sentit. Aquestes germanes coneixien be el terreny i tenien arrels i experiència muntanyenca, encara que de vegades no n’hi ha prou davant condicions extremes com és el cas. A la muntanya no existeix el risc zero i d’això tots plegats en som conscients. En tot cas, em molesta profundament que la tendència general sigui “acusar” al mort de falta d’experiència. Si es vol conscienciar a la població del perills que pot tenir la muntanya, el mètode ha de ser un altre. I primer de tot, s’ha de respectar les víctimes.
Pel que veig, tens una participació molt activa a la web. Jo estic enfeinat amb altres temes i les meves aportacions seran molt minses. Màxim una foto a la setmana y comentaris a les fotos del dia dels amics. Més, francament, no puc, ja que hauria de renunciar a coses de les que no vull prescindir. Espero que ho entenguis. Una abraçada Joan.